Hola! Em dic Josep Amorós i sóc un Reusenc que resideix a Barcelona des de ja fa anys per motius d'estudis i feina. Soc enginyer tècnic en telemàtica i superior en sistemes de telecomunicacions.
Sempre he pensat que sóc una persona emprenedora i crec que el moment de demostrar-ho definitivament ha arribat! Si seguiu aquest blog ho podreu anar comprovant....
Aquest blog va ser la meva primera aventura en el terreny de l'edició personal d'un espai on poder comentar les meves opinions, vivències, idees, etc... La veritat és que tot i que la idea sí que em seduïa, no li vaig donar molta continuïtat. Després d'una temporada inactiva vaig crear un segon blog (aquest cop sota la plataforma tumblr) per intentar recollir el testimoni del que havia estat aquest blog que estàs llegint ara, però el resultat va ser molt pobre. Els motius en ambdues ocasions potser van ser la falta de costum d'escriure les meves coses, el fet de voler-ho fer en anglès (en el segon intent), la falta de temps...
Ara per tercera vegada, intento arrencar el meu blog personal!! Aquest cop ho faig sota la plataforma WordPress i el redactat, inicialment serà en castellà. Esteu més que convidats a visitar-lo a www.josepamoros.com
Bé, ja us haureu adonat que no actualitzo massa aquest blog... La veritat és que em sap força greu, perquè tinc moltes coses que m'agradaria explicar, però la meva vida aquests últims mesos és força atabalada, però això m'encanta ;-)
El que volia dir en aquesta entrada és que per al meu nou projecte "Blue-i" estic fent una petita enquesta i em seria de molta ajuda si me l’omplíssiu.
Acabo de descobrir el joc WiFi Army preparat per a la plataforma ANDROID de Google. Els seus creadors són 2 nois fundadors de l’empresa W2Pi.
Android és la proposta que fa la gent de Google com a sistema operatiu lliure per als dispositius mòbils, que juntament amb el gPhone es vol convertir en una alternativa real al i-Phone. En l’actualitat s’estan ultimant ja els detalls d’aquest SmartPhone per part de l’empresa Taiwanesa HTC.
Només he pogut veure alguns vídeos de WiFi Army per Internet, però l’he trobat realment molt interessant i crec que obra una nova era d’entreteniment per als dispositius mòbils.
La principal característica d’aquest joc és que junta en una mateixa aplicació la càmera de fotos + GPS + WiFi. Ho combina d’una manera molt enginyosa i ens ho presenta en forma de joc. Aquest consisteix en “disparar” (fer una foto) al nostre enemic. L’enemic serà detectat automàticament quan entri dins del nostre radi d’acció. Aquest radi d’acció vindrà controlat pel GPS i quan es donin les condicions se’ns informarà de la proximitat dels nostres rivals i tindrem la missió de disparar-los (fotografiar-los) abans que ells ho facin amb nosaltres. El GPS treballa amb Google Maps i permet perseguir als rivals en tot moment.
Les versions de WiFi Army ara per ara són encara de proba i pateixen algunes errades a més de restriccions (no accepta més de 500 usuaris per una mateixa ciutat).
Aquest software està pensat per a ser de lliure distribució.
Després d’una llarga absència, per fi puc tornar a dedicar-me al blog!! Com ja us vaig comentar en la última entrada, l’absència ha estat motivada pels meus últims exàmens de la carrera... i sembla ser que ha valgut la pena, ja que possiblement els he aprovat tots! Per tant, per obtenir el títol d’Enginyer Superior només em restarà mig examen que tinc pendent per al Setembre i entregar el PFC que ja tinc força avançat.
Bé, sense més preàmbul m’acomiado dient-vos que a partir d’avui començaré a fer entrades al blog de forma periòdica. També us avanço que en breu canviaré el hosting i el domini, ja us avisaré!
Haureu pogut notar aquest blog no ha estat actualitzat en les darreres 2 setmanes. Aquesta no és pas la meva intenció, sinó que ha estat imposada per les dates en les que ens trobem... Segurament sabreu que em manquen 3 exàmens per finalitzar els meus estudis superiors de Telecomunicacions, i per aquest motiu no he dedicat temps al blog ja que els exàmens són imminents.
Aquesta entrada és només per agrair a tothom que visita aquest blog, i anunciar que aquest no està mort, que a data d’avui ja tinc més de 30 articles previstos que publicaré tant bon punt em sigui possible. Segurament serà a partir de la setmana del 23 de Juny.
Al 2004 Dale Dougherty de O'Reilly Media va encunyar el terme web 2.0 per referir-se a la tendència que estava observant a Internet on començaven a proliferar les webs que no es basaven en oferir informació, sinó que es dedicaven a oferir l'estructura necessària per a que els usuaris hi poguessin aportar el contingut.
De mica en mica van anar apareixent versions '2.0' de les webs tradicionals '1.0'. Actualment Internet n'està ple, i per citar-ne algunes de les més famoses: Wikipedia, Youtube, Flickr, eBay, etc. sense oblidar el fenomen dels blogs i microblogs que també en formen part.
Dins d'aquesta nova tendència va començar a germinar la llavor de les "xarxes socials". Aquestes, liderades per MySpace, van començar a estendre’s ràpidament. Complien al peu de la lletra els requisits de la nova tendència: oferir les eines per a que els usuaris omplin el contingut.
Per la meva experiència personal podria parlar de: MySpace, Hi5, WAYN, Fotolog... Però cap d'aquestes em va fer mai el pes realment. Les trobava poc interessants i sense més utilitat que possibilitar el competir per saber qui té més “amics”.
Facebook forma part del concepte de 'xarxa social', però al meu entendre dóna un pas més enllà. Jo vaig saber de Facebook al rebre una invitació ara farà cosa d'un any i una mica més. Simplement la vaig acceptar però no li vaig donar més importància. Després d'uns mesos vaig començar a veure en l'edició on-line de 'El País' alguns articles que li feien referència. Tots ells avançaven l'enorme potencial que tenia, ja que al que aspirava aquesta nova eina era, en un futur no massa llunyà, arribar a desbancar, en termes d'ús, a la pròpia web del Google!! Això em va sorprendre moltíssim, com es podien arribar a plantejar que una xarxa social arribés a ser més usada al llarg del dia que el buscador per excel·lència?? La resposta que li donen és: Facebook te la voluntat d'arribar-se a convertir en una espècie de sistema operatiu d'Internet.
Observo que cada cop FB està prenent més notorietat a Catalunya i a Espanya. A la resta d'Europa ja fa més temps que hi és present. Va ser creat als Estat Units, concretament a Harvard. Inicialment estava limitat al món Universitari i per poder-s’hi registrar s'havia de disposar d'una adreça de correu electrònic '.edu'. Aquest fet és un dels motius pels que, segons alguns estudis, el perfil d'usuari mig de Facebook és d’un nivell cultural i adquisitiu més elevat que els d'altres xarxes socials.Si se'm pregunta perquè crec que FB ha tingut tant d'èxit... jo respondria que és per que han sabut fer les coses bé. No s'han limitat ha fer el que s'estava fent fins el moment: compartir fotos i possibilitar escriure missatges curs en els perfils dels teus coneguts. Facebook, a més d'això, permet als usuaris crear les seves pròpies aplicacions, que les puguin compartir amb tothom i que els beneficis que aquestes puguin generar se'ls quedi l'autor. Gràcies a aquesta política actualment hi ha a disponibilitat de tots els usuaris prop de 25.000 aplicacions. Una altra decisió encertada ha estat que no s'han tancat en ells mateixos i permeten que en els perfils s'hi integrin funcionalitats d'altres webs '2.0'. A tot això no hem d’oblidar fer referència al tracte que donen al dret a la privacitat. A Facebook es cuida molt la protecció de la intimitat, i tot usuari pot definir de forma molt precisa què ensenya i a qui ho fa. Aquestes són, a grans trets, les característiques que jo destacaria per justificar l'èxit obtingut.
Evidentment jo no sóc l'única persona que ho veu d'aquesta manera. El gegant del software Microsoft també ho va veure així, i farà cosa de 7 mesos va adquirir un 1'6% de Facebook Inc. per un preu de 240 M$, per tant va valora l'empresa per un total de 15.000 M$...
La setmana passada la companyia de Redmond comandada per Bill Gates, després de fallar en l'aventura d'adquirir Yahoo, s'està plantejant molt seriosament apostar més fort per Facebook. Ho vol fer per posicionar-se en aqueta batalla que es veu imminent contra Open Socialde Google i Yahoo per dominar el creixent mercat de les xarxes socials a Internet.
Farà cosa d’un parell d’anys vaig veure la pel·lícula “The Pursuit of Happyness” (La recerca de la felicitat) del productor italià Gabriele Muccino i em va agradar força. Aquesta està protagonitzada per Will Smith i va optar a l’Òscar com a millor actor protagonista masculí en la gala del 2007.
La pel·lícula està basada en la biografia del personatge real Chris Gardner, i ens situa en el San Francisco dels anys 80. L’argument ens explica com se li va arribar a complicar la vida al protagonista a causa de les dificultats econòmiques produïdes pel mal funcionament de la seva idea de negoci, on hi havia invertit tots els estalvis. Quan semblava que la situació no podia empitjorar més, ho fa: la seva dona l’abandona deixant-lo sol amb el seu fill. A més a més el llogater el fa fora de casa perquè no pot pagar les factures, així que de cop i volta es troba al carrer amb un fill i sense diners. Tot i la situació extrema en la que es troba, en Chris no decau i motivat per donar un bon exemple al seu fill s’esforça al màxim per aprofitar totes les oportunitats que se li presenten per tal de millorar la situació. Aquesta pel·lícula parla sobre l’esperit de superació. La manera com afronta les dificultats és admirable.
Casualment al llarg d’aquestes dues últimes setmanes se m’ha fet referència varis cops a la seqüència que us adjuntaré a continuació. Aquesta la trobo interessant per la reflexió que en Chris fa al seu fill. Penso que és molt important que tot emprenedor ho tingui sempre ben present:
Voldria remarcar la frase: “Aquells que no són capaços de fer quelcom et diran que tu tampoc ho ets”, hi estic plenament dacord!
Tot just ara començo a introduir-me al món dels emprenedors. Fins ara he après alguns aspectes tècnics referents a la gestió empresarial i de la innovació, però afortunadament tots els professors que he tingut també han donat molta rellevància a deixar clar com d’important és creure en les idees i no tenir por del fracàs perquè com deia Henry Ford:
“El fracàs és l'oportunitat per començar de nou, de forma més intel·ligent”
