Moltes gràcies per visitar-me

Haureu pogut notar aquest blog no ha estat actualitzat en les darreres 2 setmanes. Aquesta no és pas la meva intenció, sinó que ha estat imposada per les dates en les que ens trobem... Segurament sabreu que em manquen 3 exàmens per finalitzar els meus estudis superiors de Telecomunicacions, i per aquest motiu no he dedicat temps al blog ja que els exàmens són imminents.

Aquesta entrada és només per agrair a tothom que visita aquest blog, i anunciar que aquest no està mort, que a data d’avui ja tinc més de 30 articles previstos que publicaré tant bon punt em sigui possible. Segurament serà a partir de la setmana del 23 de Juny.

Us animo a que seguiu visitant-me on-line!

Facebook

Al 2004 Dale Dougherty de O'Reilly Media va encunyar el terme web 2.0 per referir-se a la tendència que estava observant a Internet on començaven a proliferar les webs que no es basaven en oferir informació, sinó que es dedicaven a oferir l'estructura necessària per a que els usuaris hi poguessin aportar el contingut.

De mica en mica van anar apareixent versions '2.0' de les webs tradicionals '1.0'. Actualment Internet n'està ple, i per citar-ne algunes de les més famoses: Wikipedia, Youtube, Flickr, eBay, etc. sense oblidar el fenomen dels blogs i microblogs que també en formen part.

Dins d'aquesta nova tendència va començar a germinar la llavor de les "xarxes socials". Aquestes, liderades per MySpace, van començar a estendre’s ràpidament. Complien al peu de la lletra els requisits de la nova tendència: oferir les eines per a que els usuaris omplin el contingut.

Per la meva experiència personal podria parlar de: MySpace, Hi5, WAYN, Fotolog... Però cap d'aquestes em va fer mai el pes realment. Les trobava poc interessants i sense més utilitat que possibilitar el competir per saber qui té més “amics”.

És curiós, però en canvi Facebook em va atraure.

Facebook forma part del concepte de 'xarxa social', però al meu entendre dóna un pas més enllà. Jo vaig saber de Facebook al rebre una invitació ara farà cosa d'un any i una mica més. Simplement la vaig acceptar però no li vaig donar més importància. Després d'uns mesos vaig començar a veure en l'edició on-line de 'El País' alguns articles que li feien referència. Tots ells avançaven l'enorme potencial que tenia, ja que al que aspirava aquesta nova eina era, en un futur no massa llunyà, arribar a desbancar, en termes d'ús, a la pròpia web del Google!! Això em va sorprendre moltíssim, com es podien arribar a plantejar que una xarxa social arribés a ser més usada al llarg del dia que el buscador per excel·lència?? La resposta que li donen és: Facebook te la voluntat d'arribar-se a convertir en una espècie de sistema operatiu d'Internet.

Observo que cada cop FB està prenent més notorietat a Catalunya i a Espanya. A la resta d'Europa ja fa més temps que hi és present. Va ser creat als Estat Units, concretament a Harvard. Inicialment estava limitat al món Universitari i per poder-s’hi registrar s'havia de disposar d'una adreça de correu electrònic '.edu'. Aquest fet és un dels motius pels que, segons alguns estudis, el perfil d'usuari mig de Facebook és d’un nivell cultural i adquisitiu més elevat que els d'altres xarxes socials.Si se'm pregunta perquè crec que FB ha tingut tant d'èxit... jo respondria que és per que han sabut fer les coses bé. No s'han limitat ha fer el que s'estava fent fins el moment: compartir fotos i possibilitar escriure missatges curs en els perfils dels teus coneguts. Facebook, a més d'això, permet als usuaris crear les seves pròpies aplicacions, que les puguin compartir amb tothom i que els beneficis que aquestes puguin generar se'ls quedi l'autor. Gràcies a aquesta política actualment hi ha a disponibilitat de tots els usuaris prop de 25.000 aplicacions. Una altra decisió encertada ha estat que no s'han tancat en ells mateixos i permeten que en els perfils s'hi integrin funcionalitats d'altres webs '2.0'. A tot això no hem d’oblidar fer referència al tracte que donen al dret a la privacitat. A Facebook es cuida molt la protecció de la intimitat, i tot usuari pot definir de forma molt precisa què ensenya i a qui ho fa. Aquestes són, a grans trets, les característiques que jo destacaria per justificar l'èxit obtingut.

Evidentment jo no sóc l'única persona que ho veu d'aquesta manera. El gegant del software Microsoft també ho va veure així, i farà cosa de 7 mesos va adquirir un 1'6% de Facebook Inc. per un preu de 240 M$, per tant va valora l'empresa per un total de 15.000 M$...

La setmana passada la companyia de Redmond comandada per Bill Gates, després de fallar en l'aventura d'adquirir Yahoo, s'està plantejant molt seriosament apostar més fort per Facebook. Ho vol fer per posicionar-se en aqueta batalla que es veu imminent contra Open Social de Google i Yahoo per dominar el creixent mercat de les xarxes socials a Internet.

Reflexions per a l'emprenedor

Farà cosa d’un parell d’anys vaig veure la pel·lícula “The Pursuit of Happyness” (La recerca de la felicitat) del productor italià Gabriele Muccino i em va agradar força. Aquesta està protagonitzada per Will Smith i va optar a l’Òscar com a millor actor protagonista masculí en la gala del 2007.

La pel·lícula està basada en la biografia del personatge real Chris Gardner, i ens situa en el San Francisco dels anys 80.
L’argument ens explica com se li va arribar a complicar la vida al protagonista a causa de les dificultats econòmiques produïdes pel mal funcionament de la seva idea de negoci, on hi havia invertit tots els estalvis. Quan semblava que la situació no podia empitjorar més, ho fa: la seva dona l’abandona deixant-lo sol amb el seu fill. A més a més el llogater el fa fora de casa perquè no pot pagar les factures, així que de cop i volta es troba al carrer amb un fill i sense diners. Tot i la situació extrema en la que es troba, en Chris no decau i motivat per donar un bon exemple al seu fill s’esforça al màxim per aprofitar totes les oportunitats que se li presenten per tal de millorar la situació. Aquesta pel·lícula parla sobre l’esperit de superació. La manera com afronta les dificultats és admirable.

Casualment al llarg d’aquestes dues últimes setmanes se m’ha fet referència varis cops a la seqüència que us adjuntaré a continuació. Aquesta la trobo interessant per la reflexió que en Chris fa al seu fill. Penso que és molt important que tot emprenedor ho tingui sempre ben present:

Voldria remarcar la frase: “Aquells que no són capaços de fer quelcom et diran que tu tampoc ho ets”, hi estic plenament dacord!

Tot just ara començo a introduir-me al món dels emprenedors. Fins ara he après alguns aspectes tècnics referents a la gestió empresarial i de la innovació, però afortunadament tots els professors que he tingut també han donat molta rellevància a deixar clar com d’important és creure en les idees i no tenir por del fracàs perquè com deia Henry Ford:

“El fracàs és l'oportunitat per començar de nou, de forma més intel·ligent”

Henry Ford

Boris Godunov

El passat dijous 1 de maig vaig assistir a la Sala Gran del TNC (Teatre Nacional de Catalunya) per veure Boris Godunov de La Fura dels Baus.

L’espectacle ens explica la història del segrest d’un teatre per part d’uns terroristes mentre a l’escenari es representava l’obra Boris Godunov d’Alexander Puixkin. Malauradament aquest argument no ha sorgit de la imaginació de Àlex Ollé i David Plana, autors d’aquesta dramatúrgia, sinó que es basaren en els tràgics fets que van tenir lloc al teatre Dubrovka de Moscou el 23 d’Octubre de 2002.

La idea que la Fura persegueix amb aquesta representació és transmetre l’angoixa patida pels segrestats durant els 3 dies que va durar el malson. La meva opinió és que aquestes aspiracions són massa pretensioses, i per tant l’obra falla en no aconseguir el seu objectiu principal. A més, el principi de teatre participatiu que la companyia Catalana acostuma a practicar, en aquesta ocasió no hi és present i per tant quan vaig sortir de la funció estava força decebut.

Tot i la meva decepció m’agradaria destacar l’escenografia usada on hi combinen de forma magistral la successió entrellaçada dels dos arguments paral·lels com són l’obra Boris Godunov i el segrest del teatre. L’ús que fan de les projeccions sobre pantalles opaques i translúcides el vaig trobar molt encertat. També destacar l’encert en l’elecció d’aquesta peça de Puixkin on s’hi relata l’afany de Boris Godunov per ser tsar a qualsevol preu, fins al punt d’assassinar al Digne successor Dimitri.

F1 a Montmeló

El passat diumenge 27 d’abril es va celebrar al Circuit de Catalunya la 52 edició del Gran Premi de F1 d’Espanya. Vaig poder-hi assistir gràcies a que em van tocar dues entrades en un concurs organitzat per la fundació “Universia” i patrocinat pel Banco Santander.

Aquesta va ser la meva primera experiència en el gran circ de la F1, i no em queixo perquè tot em va ser gratuït però la veritat és que si arribo a haver de pagar els 120€ que valia cada entrada (i això que eren de les més barates) ja no estaria tant content...

La nostra ubicació va ser a la corba Repsol, i la veritat és que la vàrem encertar força ja que en aquesta corba hi va haver acció: a la primera volta del campionat hi van topar un Force India i un Toro Rosso. Això ens va permetre veure treballar als operaris i a la grua per treure els dos bòlits. Amb la carrera una mica més avançada, a la volta 34, es va parar el Renault de Fernando Alonso prop de la nostra ubicació, així que també vàrem veure com marxava de l’asfalt en ciclomotor a més de com la grua se li emportava el cotxe (suposo que ell no va pagar la factura, hehehe)

Amb Fernando Alonso fora de cursa ja la gent va anar marxat... Nosaltres a 10 voltes del final també ho vàrem fer ja que portàvem prop de 7 hores al sol, i la veritat era que a la carrera ja no li quedava massa per decidir. Al final la classificació va ser: 1er Kimi Raikkonen (Ferrari), 2n Felipe Massa (Ferrari), 3er Lewis Hamilton (McLaren)

De la meva visita a la F1 jo ressaltaria la POTÈNCIA amb majúscules que desprèn un F1!! Això realment sí que val la pena veure-ho!! En canvi la part negativa són les inacabables cues per accedir al circuït i els abusius preus de les entrades...

Concurs de microrrelats del Fnac

Fa uns dies vaig rebre un mail del “club Fnac” on se m’informava que hi havia un concurs de ‘microrrelats’ on la temàtica havia de fer referència als llibres. Les normes deien que aquets escrits no havien de superar les 150 paraules, i que com a premi es podia aconseguir un viatge de cap de setmana a qualsevol capital europea per a dues persones més 500 euros per a les despeses. A més a més hi havia un xec regal de 6 euros per a tots aquells que hi participessin. Així que no m’ho vaig pensar dues vegades i hi vaig participar. Això sí, al ser a un concurs a nivell nacional l’escrit havia d’estar en castellà. A continuació us fico la meva ‘obra’. Ja em direu...

¿Soy yo?

El primer paso siempre cuesta… es difícil porqué es el primero. ¿Cómo ha podido suceder? ¿Qué ha cambiado dentro de mí? Ahora se ve distinto! Me atrae! ¿Por qué?

No sé por dónde empezar ¿quizás con éste? ¿O mejor con ese? Los quiero todos…

Para. Respira. Reflexiona, está claro que algo ha cambiado en mi interior. Estoy seguro que éste antes no me hubiera gustado y sin embargo ahora me atrae. Lo veo muy claro, empezaré por aquí.

Que extraño, me siento muy bien! ¿Por qué? No lo entiendo, dentro de mí tengo muchas preguntas sin responder pero aún así una sensación de tranquilidad me invade ¿Será porque el camino que hoy empiezo es apasionante? No lo sé. Lo que sí sé es que en los libros encontraré respuestas, y esto me tranquiliza.

Primera prova

Molt bon dia!! Som a 2 de maig del 2008 i per fi faig la meva primera entrada en el meu blog personal!! Ja feia molt de temps que em rondava pel cap aquesta idea i per fi la he portat a terme.

Com us dic, ja feia dies que em ballava pel cap aquesta idea, i finalment he optat per començar fen-t'ho amb Blogger.com ja que és tota una institució en el món dels blogs, i a sobre és gratuït!! Aquest últim punt ha estat decisiu...

Les meves intencions al respecte d’aquest blog son força ambicioses. M’agradaria anar-hi comentant les meves opinions referent als temes que em vagi trobant, a més d’explicar-hi les histories més interessants que em passin dia rere dia.

A poder ser m’agradaria contar amb els comentaris de la gent que vagi llegint el blog, que en un principi ja sé que tots seran amics i coneguts meus als que hauré taladrat per que el visitin. A més els hi hauré dit que no només el mirin, sinó que també hi participin... segurament la majoria de vosaltres us esteu sentint identificats, no??

Res, que queda inaugurat la primera versió del blog personal de Josep Amorós!! Moltes gràcies a tothom que el visiti, i fins molt aviat!!!