Boris Godunov

El passat dijous 1 de maig vaig assistir a la Sala Gran del TNC (Teatre Nacional de Catalunya) per veure Boris Godunov de La Fura dels Baus.

L’espectacle ens explica la història del segrest d’un teatre per part d’uns terroristes mentre a l’escenari es representava l’obra Boris Godunov d’Alexander Puixkin. Malauradament aquest argument no ha sorgit de la imaginació de Àlex Ollé i David Plana, autors d’aquesta dramatúrgia, sinó que es basaren en els tràgics fets que van tenir lloc al teatre Dubrovka de Moscou el 23 d’Octubre de 2002.

La idea que la Fura persegueix amb aquesta representació és transmetre l’angoixa patida pels segrestats durant els 3 dies que va durar el malson. La meva opinió és que aquestes aspiracions són massa pretensioses, i per tant l’obra falla en no aconseguir el seu objectiu principal. A més, el principi de teatre participatiu que la companyia Catalana acostuma a practicar, en aquesta ocasió no hi és present i per tant quan vaig sortir de la funció estava força decebut.

Tot i la meva decepció m’agradaria destacar l’escenografia usada on hi combinen de forma magistral la successió entrellaçada dels dos arguments paral·lels com són l’obra Boris Godunov i el segrest del teatre. L’ús que fan de les projeccions sobre pantalles opaques i translúcides el vaig trobar molt encertat. També destacar l’encert en l’elecció d’aquesta peça de Puixkin on s’hi relata l’afany de Boris Godunov per ser tsar a qualsevol preu, fins al punt d’assassinar al Digne successor Dimitri.